ELS 18 DE L’A18 2013: Els 18 discos imprescindibles de l’A18

Com cada any, i just abans de la nit de Nadal, toca rememorar quins són els discos imprescindibles d’aquest 2013. Una proposta tan extrema com ingènua i quasi bé autoindulgent. Per això aquest any no trobareu números, ni rànkings, ni ordres, ni millors, ni guanyadors, ni pòdiums. El que trobareu són els meus 18 discos imprescindibles d’aquest 2013 que ja s’acaba. Una recopilació de discos que són imprescindibles en tant que han escenificat o acompanyat moments importants per a n’aquest petit racó que és l’Apartament18 de tot aquest univers virtual anomenat Internet. Aquí no hi ha judicis de qualitat i representativitat, transcendència o importància: aquí hi ha els 18 discos que em cabrien a la maleta que m’emportaria del 2013, els que caben a la lleixa de destacats. I, encara que podria estar perfectament, no, no està Burial.

ELS 18 DISCOS IMPRESCINDIBLES DE L’APARTAMENT18 DEL 2013

MOHAMMAD – Som Sakrifis (PAN records)

mohammed

 

BONOBO – The North Borders (Ninja Tune)

Bonobo-thenorthborders-leif_800

GREGORY PORTER – The Liquid Skin (Blue Note)

Gregory-Porter-Liquid-Spirit

DEAFHEAVEN – Sunbather (Deathwish)

Deafheaven-Sunbather11

THUNDERCAT – Apocalypse (Brainfeeder)

663d8a33

DUCKTAILS – The Flower Lane (Domino)

ducktails

RICARDO DONOSO –  As Iron Sharpens Iron, One Verse Sharpens Another (Digitalis)

a3079615723_10

BILL CALLAHAN – Dream River (Drag City)

BillCallahan

SHIGETO – No Better Time Than Now (Ghostly International)

Shigeto_-_No_Time_Better_Than_Now_1375280274_crop_550x550

SPECIAL REQUEST – Soul Music (Houndstooth)

special-request-soul-music-8.29.2013

SECRET PYRAMIDS – Movements Of Night (Students of Decay)

artworks-000052120278-5gnift-original

OM UNIT – Threads (Civil Music)

CIV059-OM-UNIT-THREADS-LP-FRONT-COVER-WEB-1000

DAFT PUNK – Random Acces Memory (Daft Life – Columbia)

4e6c6fb2

NOSAJ THING – Home (Innovative Leisure)

nosaj-thing-home

JOHNNY HAWAII – Southern Lights (Hands In The Dark Records)

artworks-000054963685-791czp-original

NICK CAVE AND THE BAD SEEDS – Push The Sky Away (Bad Seed Ltd.)

Push-The-Sky-Away-PACKSHOT3-768x768

MY BLOODY VALENTINE – m b v (m b v)

c36f4e42

AUTECHRE – Exai (Warp)

WRP10234CD

 

L’APARTAMENT18 DJ SET AL FESTIVAL EUFÒNIC 2013

El passat mes de setembre es va celebrar el festival Eufònic, la mostra d’art sonor i audiovisual de les Terres de l’Ebre. Vaig tenir la sort de participar, fent una sessió de música en un lloc meravellós, un antic túnel de tren en desús entremig de dues barrancades, i entre dos bandes magnífiques, STA i Wooky+Videocratz.

Aprofitant l’avinentesa de la celebració aquest cap de setmana de l’Eufònic Urbà, us deixo la sessió de música que vaig fer, i que tant i tant vaig gaudir. Entre les cançons que van sonar, hi ha Windy & Carl, Floating Points, Listening Mirror, 36, Good Night & Good Morning, Juliana Barwick, Fuewa, Roger Eno, Playmodes, Shigeto i Pye Corner Audio. Amb una intro i una outro especials per a l’ocasió.

Espero que us agradi tant com a mi ser partícep de l’Eufònic.

IMG_7295-pola

 

APARTAMENT18 DJ SET @ EUFÒNIC FEST 2013

DOWNLOAD

*Gràcies mil a la foto de Carlos Martorell

 

PUT THE NEEDLE ON THE RECORD (PART 1)

foto

ATRACAMENT STANTON

Diria que era estiu de no recordo massa bé quin any, quan un bon amic i servidor, armats amb els millors arguments possibles i amb un catàleg sencer de frases típiques que no sonessin el suficientment tòpiques per semblar mentiders, vam entrar al pub amb un objectiu pecaminós i gens menyspreable: cometre un atracament que, en certa manera, passaria a ser, en el meu cas, un punt d’inflexió en la meva vida envoltada de discos. L’objectiu? 2 plats Technics 1210 MKII.

La història comença en un pub de poble vingut a menys, a casi res, podríem dir. Per aquella época, igual que ara, la música era la meva beneïda passió, compartida amb amics d’aventures i desventures. Per casualitats i interessos de la vida, ens trobàvem netejant un magatzem i, enmig d’indicis de sinistralitat i porqueria, van aparéixer 2 plats Technics. No un: dos. Corria el final dels anys 90, i poc pensava jo amb el vinil. La meva col·lecció basculava entre molts cds i alguns vinils, pocs, que comprava de fira en fira o de viatge en viatge a la capital. A tot això, sempre m’he sentit atret pels vinils. Una atracció física i conceptual. Aquella sensació de saber que no morirà mai, que és un objecte “millor” i de més qualitat.

Els plats estaven en bones condicions (no perfectes, els anglosaxons en dirien “very good”, no “mint”): algunes rascades sobre la coberta, l’herència del pas del temps sobre els elements metàl·lics es notava. I a més, els acabàvem de recuperar d’un niu de mugre, amb tot el que això comportava. No podria dir els anys que feia que estaven allí, però segurament, uns quants. El millor de tot és que, qui va decidir guardar-los ad eternum, ho va fer amb una mica de coneixement: els va deixar a la caixa de cartró original. Això els va salvar d’inundacions i d’algun altre conat d’incendi, com testificaven l’exterior de les caixes. I de l’inexorable pas del temps. Però allí estaven, dos reproductors que, al nou amo del local, li deien ben poc. De fet, estic convençut que els considerava una ferralla, una cosa del passat. Recordo que, en descobrir-li el tresor, no es va ni immutar. I allí, en un creauament de mirades amb el meu soulmate, vam saber que s’havia iniciat l’atracament de guant blanc més poderós de tots els temps. I en el meu cas, el més influent.

Per suposat, cap dels dos tenia reproductor de vinils. No em pregunteu per què, però no en teníem. I enfront nostre, amb les mans brutes, història viva: dos dels, possiblement, millors reproductors de vinil mai construïts (audiòfils i freaks a banda). I el millor: a l’abast de la mà.

No ens va costar gaire convèncer l’amo del local de què els plats havien de ser per a nosaltres. Que ell no els faria servir. Que, si li anava bé, li canviàvem per un parell de caps de setmana possant música, que li sortiria més a compte. Aquell home acabava de comprar el local, l’estava reformant. Ens coneixia i sabia que li portaríem gent, que li serviria de bona propaganda. Volia donar-li un nou aire al pub i va creure en el nostre criteri musical. Així que va acceptar. El tracte: ell ens donava els dos Technics i a canvi nosaltres li omplíem el local amb bona música i gent durants un parell de caps de setmana.

Tracte fet. Mai la dialèctica i l’empatia em donaria tants beneficis a llarg termini.

(CONTINUARÀ)