MALHEUR – Dulcia Cum Amaris (Knockturne Records, 2013)

Si em pregunten que és el que més destacaria de Sevilla, jo ho tinc clar. Giralda? La Torre del Oro? Triana? De Sevilla, Orthodox. Em sembla que amb això ja està tot dit, no?  Doncs no. De Sevilla, Knockturne Records, amb 5 referències grandíssimes que inclouen, com hauria de ser normal per a un segell d’aquestes característiques, a Orthodox.

I també l’àlbum de debut de Malheur, Dulcia Cum Amaris (Knockturne Records, 2013). La banda és un powertrip trio que ensambla el jazz més lliure amb el post-rock de la vella escola de Chicago. Tal i com dicta la seva descripció al bandcamp, Malheurdesentrañan sus múltiples influencias hacia una sonoridad propia del jazz eléctrico y el post-rock con cierta influencia de Miles Davis, John Zorn, The Tony Williams Lifetime, Jeff Parker (Chicago Underground Trio, Tortoise), Sonny Sharrock e incluso la psicodelia“. I no és pot dir més clar, però si més complex.

Perquè la música de Malheur busca els espais buits intentant fer lloc a guitarres secants, afilades, conjuntament amb una part de percussió i rítmica lliure, sense corsés, que ajuden a que cadscun dels temes es desenvolupi sense ancoratges, fluint lliurement, per arribar a tenyir sensacions de puresa i de control instrumentral.

M’ha caigut a les mans en un moment ideal, en què he tornat a recuperar de manera obsessiva a Miles Davis i a John Coltrane, però també a bandes com Gastr del Sol o Trans Am. I el nivell de la banda sevillana és encomiable. Gran, gran disc que no us pot passar per alt.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s