STELLATE vol.1/ vol.2/ vol.3/ vol.4 (Stroboscopic Artefacts, 2012-2013)

Una obra de recopilació magna. Impressionant, ben seqüenciada. Pot ser no aporta gran cosa al panorama de la música ambient/electrònica i experimental, però és la qualitat dels artistes i els espectres tractats allò que la fa més que interessant. Separada en quatre volums que s’han allargat des de l’any passat fins al mes passat, la série STELLATE de Astroboscopic Artefacts, entre d’altres, et retorna a l’eterna pregunta de si actualment el vinil ha de tenir la consideració d’objecte de luxe. La recopilació està formada per 4 volums de 2×10″ transparents enllaunats amb una caixa d’alumini, al més pur estic PIL. El preu de venda? 45 € cada volum. Normal? No. Però d’això estic plantejant-me parlar-ho un altre dia, en un altre post.

El primer volum de Stellate, conté peces de Lucy (a qui us sonarà els fans de Fuck Buttons, i fins aquí puc llegir) que naveguen entre la música sintètica i la hauntology. Un primer avís: totes les etiquetes que poden anar sortint en aquest repàs són perfectament aplicables a tots els volums. També un dels meus preferits, Borful Tang, indispensable per a qui gaudiu de Leyland Kirby (faceta The Caretaker) i que tants bons resultats ha donat la seva interpretació de la neoclàssica fantasmagòrica amb veus d’altres dimensions. Perc, és la proposta més propera al drone, un drone concís, oscil·lant i espiritual, banyat amb aigua sintetitzada i gravacions de camp. Kevin Gorman tanca la compilació amb 2 temes, dues filigranes electroacústiques, entre la neoclàssica, els overdubs i l’ambient d’escola primària. Aquest primer volum és més procliu a l’ambient i a la música amb connotacions més espacials.

El segon volum de Stellate, s’obre amb el techno antàrctic, eternament in crescendo com si es tractés d’una ventística, de Dadub, en la mescla d’una hauntology processada a partir de infinites peces de so captades en llocs remots. El primer tema, Endless, em recorda a la part més sosegada de Ben Frost. La música de Dadub té un element genial: sempre jugant a l’extrem, et deixa amb ganes de més extenuat en pensar que la cançó t’acabarà portant a una situació d’èxtasi a la qual no s’arribarà mai. Silent Servant i Luis Farfan aporten l’apunt malrollista. Spoken word sense través, i aquestos si que s’assemblen al Ben Frost malrollista. Jugant amb armes industrials, com si d’una serralleria metàl·lica es tractés, la paraula enllautada es veu superada per uns ambients obscurs i martilleria diversa. Per als que vau veure el directe de Roll The Dice al passat Primavera Sound, ja entendreu que la seva música va en dues direccions, la primera, més pausada, amb una utilització latent dels baixos i de notes de piano mortuòries, és fidel al reflex d’un ambient també, malrollista, en el bon sentit de la paraula. L’altra direcció, ja us la podeu pensar: volum atrotinador, ritmes frenètics i més so industrial, cru, repetitiu i desquiciant. Plaster, suavitzent el nivell de tot el segon volum, amb electrònica propera a la IDM, amb un cert tribalisme acompanyat pel tractament d’unes guitarres simbòliques amb veu dels aires del desert, d’un desert de gel.

El tercer volum de Stellate és el més dòcil de tots quatre. Kangding Ray s’apropa a l’ambient paisatgista, futurista, aquell on els sintetitzadors modulars prenen cos de forma latent. NSI, per la seva banda, juga a la lliga de l’electrònica fina, amb les polsacions molt baixes, que de forma precisa construeix diatribes que en algun moment semblen industrials. Un tema de prop de 7 minuts i un de 3, per exemplificar les dues cares d’una mateixa moneda, l’experimentació melódica i la rítmica. i la pura especulació electroacústica. Per la seva banda, Xhin concentra el millor de la IDM clàssica, aquella que a principis dels 90 va donar notables alegries. Música perfecta per als amants de les cròniques minoritàries de Boards Of Canada o Plaid. Tanca el combo, d’una manera més dràstica i iquietant, Reformed Faction, jugant entre la foscor industrial i les gravacions de camp en nit de lluna plena.

Per últim, el quart volum de Stellate, és el que té una durada major i el que experimenta més en el so. LB Dub Corp situa dos temes entre el drone i l’ambient electrònic de l’assaig-error, semblant a altres cèlebres com Frank Bretschneider o a les edicions de Raster-Noton. És una so experimental, en part orgànic, que juga amb els poliritmes trencats i obsessos de dues peces monumentals. DSCR, per la seva banda, treballa els sons modulars i l’experimentació propera a exemples com els de Ryoji Ikeda, capes de microsons i baixos temibles per configurar cançons, per dir-ho d’alguna manera, del segle XXIII. També enllaçats per la tangent dels microsons estan els temes que aporta Sendai, més sobreposició d’experimentació amb les tonalitats del so per crear composicions lliures de música electrònica. I per tancar el combo, un clàssic, James Ruskin, que amb la seva neoclàssica minimalista i de conservatori, també explorativa, finalitza de forma bella aquest quart volum.

En definitiva, els quatre volums de Stellate del segell Stroboscopic Artefacts és un must. Si no saben en què invertir els diners guanyats aquest estiu, aquesta compilació us ajudarà a passar un millor hivern. No sigueu cigarres, quedeu avisats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s