GEMMA RAY – Down Baby Down (Bronzerat Records/Series Aphonos, 2013)

Imatge

El que sempre m’ha agradat de Gemma Ray és la similitud amb una de les meues bandes preferides: Black Box Recorder. L’aire de pel·lícula italiana, el gust a pols a la boca, les guitarres a la Morricone, els aires espessos d’un pub fosc i obtús a primera hora de la tarda…són les sonoritats que es retroben un cop més a Down Baby Down (Bronzerat Records/Series Aphonos, 2013) l’últim disc de la britànica, que tot i sonar cada cop de forma més excepcional, no ha abandonat l’aire amateur de tot el que l’envolta. És un disc on ella toca la guitarra, canta, coreja, acarícia el glockenspiel i besa la melòdica. Tot acompasat per un combo de percussió, organ elèctric, baix i theremin.

Amb aquest llistat d’instruments, i les referències que us he donat al principi, ja sabeu que la línia que separa a Gemma Ray de Broadcast, The Postmarks i altres bandes amigues és molt fina. Una brillant banda sonora per donar la benvinguda a l’estiu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s