THE MILK CARTON KIDS – The Ash & Clay (Anti-, 2013)

Un apunt: és possible que d’aquí uns mesos ens trobem a The Milk Carton Kids fins a la sopa. O no. Millor dit, tot el contrari. Tot serà qüestió de temps i casualitats. Pot ser a un espavilat publicista se li acudeix (si no ha passat ja) fer sonar una cançó del duet de Los Angeles en una bonica estampa cafetera, d’aigües minerals o fent-la sonar mentre un automòbil serpenteja la carretera. I llavors, fins la sopa. O no.

I tot és perquè The Milk Carton Kids -a qui vaig descobrir perquè Irene Trudel va enllaçar un parell de cançons genials, una d’ells i l’altra de….Lapland!- sonen clàssic. Que no a “clàssics“. Rememoren i reinterpreten el revival folk dels 70 amb precisió meridiana. Amb la vista posada en direcció a Dylan i Paul Simon. Sobretot, les reminiscències cap a Simon & Garfunkel són més que evidents. Cosa bona, òbviament. El que més m’agrada és que, sense inventar res, sonen clàssic. Si, si, clàssic. Ja m’enteneu. The Ash & Clay (Anti-, 2013) és un disc bonic, d’aquells que, segons el moment, et podria arribar a fer baixar les pulsacions. No té hits evidents, i això és el millor: tot el disc té el sentit magistral de reviure el folk des d’una visió actual. Com deia el meu estimat John Peel: always different, always the same. Gran disco.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s