LAPLAND – Lapland (Hundred Pockets Records, 2013)

20130610-223048.jpg
Hi ha una sensació que estic patint últimament que no recomano a ningú: tenir ganes d’escriure sobre música i no poder. Aquella sensació extranya, de necessitat vital. No se com expresar-ho millor. Escoltant molts discos que et que et fan vibrar i t’emocionen i que penses que seria una bona manera de tornar a la bella rutina d’escriure sobre discos, de recuperar el temps a l’A18. Però no.

I llavors, un dia, mentre fas un dels actes de fe i reafirmació personal que existeix, o sigui, escoltar la ràdio, et trobes una sessió en directe de Josh Mease, a qui reconec per haver col·laborat amb una de les meves últimes obsessions, Robert Glasper i dones les gràcies a Irene Trudel i tots els sants apòstols per haver sintonitzat el dial adequat en el moment precís. Sota el nom de Lapland (Hundred Pocket records, 2013), el senyor Mease destria un pop de bella factura, mel·lós, amb cors angelicals -quin tòpic, toma ya!- ben cantat i perfectament executat amb una mà plena de singles que brillarien al costat de bandes consagrades. Però el més important està en el fons: un disc que m’ha fet tornar a escriure sobre música. Un disc que ha acabat amb els meus neguits de falta de temps. Una col·lecció de gemmes de pop atemporal, que, com una gerra d’aigua glaçada, ha caigut a sobre meu, m’ha despertat i m’ha empès ha tornar a fer una de les coses que més m’emocionen: escriure sobre música. Beneits Lapland. Beneïda música en majúscules.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s