Escoltar Jim Perkins no deixa indiferent: música neoclàssica, contemporània fantasmagòrica, loops de piano infinits i una aproximació a allò que es va anomenar hauntology (què, per cert, on és?) des d’un punt de vista d’avanguarda. Amb una economia de mitjans envejable (veu, guitarra i piano) i la producció a càrrec de Ben Wiffen, aquest Emergence EP (Big0 & Twigetti, 2012) pot passar d’estats latents de tristesa eterna (Scapes) fins a perfectes embolcalls de veus operístiques (Vocal Trio, For Emergence), d’aprofundir en les composicions clàssiques modernes en base al piano (Water States) o endinsar-se en els manaments del fingerpicking més ortodox (Phantoms). Una meravella d’EP que farà les delícies d’aquells qui teniu oïdes pacients.
l'Apartament18 