ST ALBANS CALLING, a musical soundscape from the city unsigned artists

Diuen que la ciutat de St. Albans, a Escòcia, és un dels secrets millor guardats. Amb una escena musical local excepcional, els artistes han decidit unir forces per compilar cançons originals i així, complir amb un doble objectiu: per una banda, donar a conèixer la producció pròpia (i per l’escoltat, excel·lent) i donar tots els beneficis econòmics de l’album a diferents organitzacions socials de la mateixa ciutat. Una inicitaiva magnífica qiue hauria de ser exemple per aquells que, actualment, es perden amb crowdfundings i micromecenatges sense sentit.

L’àlbum es titula St. Albans Calling (A Musical Soundscape from the City Unsigned Artists) i el podeu comprar a Cd Baby -si voleu una còpia física, us podeu posar en contacte aquí. Els artistes que formen part de la recopilació són la joveníssima (14 anys!) d’impressionant veu Lucy Hodson, el pop de tall clàssic de Nick And The Sun Machine, el pop-folk de Grae J Wall & Los Chicos Muertos, el pop sedós i jazzy de Rae Kelly, el country pop de The Mighty Waves, entre d’altres, a més dels amics de l’A18, The Pocket Gods.

Per a saber-ne més de tot plegat, aquí teniu l’enllaç a la pàgina del St Albans Calling.

Si us agrada el pop, i sobretot aquell que ve regat amb pluja i whisky, no us el podeu perdre. Excepcional.

UN APARTAMENT (18) ON HI CAP UN CABARET (ELÈCTRIC). Contracrònica d’un dia molt especial.

Ja vaig tuitejar que la ràdio movia el món, i especialment , el món interior. Que des d’un petitíssim magatzem virtual d’emocions com és l’Apartament18 hagi tingut l’oportunitat d’anar a una ràdio prestigiosa -si, de prestigi- a participar en un magnífic programa com és el Cabaret Elèctric, no té preu. És la mateixa sensació que, per exemple, quan en obrir el blog et deixen el primer comentari o el dia que reps moltíssim feedback per un disc que t’ha entusiasmat i has volgut compartir amb els qui teniu per costum visitar aquest racó (que no en sou tants….però si fidels). Una sensació d’haver aconseguit alguna cosa, intangible, però d’assolir algun objectiu pretès. O no.

L’Apartament18 és un lloc cuidat i endreçat, molts cops mandrós però sempre emocionat, que m’ha donat l’oportunitat de viure experiències que mai hagués pensat, com per exemple, fer una sessió de música per al Cabaret o que un amic com Miqui Puig et tingui en consideració entre la parròquia habitual de Bodega Tuyus. I més enllà, que les habitacions de l’A18 hagin pogut ser partícipes directament de moments importants per a mi, que ja ho eren abans d’obrir portes i finestres de bat a bat, com per exemple, el Festive Fifty de John Peel via Dandelion Radio.

Només em queda donar les gràcies a la Míriam, l’Alba, la Montse i el Gerard, pel temps emprat i agraïr-los-hi la possibilitat de què l’A18 tingués el seu moment de ràdio. Moltíssimes gràcies. Com deia el gran Albert Ayler, “music is the healing force of the Universe”.

ENTREVISTA

SESSIÓ DJ

TRACKLIST

1) Intro (“Nobody lives forever, but John Peel deserves to”)

2) GOD

3) PRINCE FATTY & HOLLIE COOK

4) GUDRUN GUT (Thomas Fehlman remix)

5) FRANKIE & JOHNNY

6) BUSH TETRAS

7) SUN GLITTERS

8) BO DIDDLEY

9) COMET GAIN

10) JAMES BROWN

11) DAVILA 666

12) FIBLA

13) LAUREL AITKIEN

14) HAZE & ACOLYTE

15) DONNIE LONEGAN

16) Outro (Falling In Love)

L’Apartament18 al Cabaret Elèctric de iCat

Només dir-vos que demà dia 16 de novembre estaré intentant mantenir viu l’esperit de John Peel al Cabaret Elèctric de iCat. Una sessió de música “no style, strictly roots” i una bona conversa. Ja us deixaré links i embeds de la sessió, així com el tracklist.

Ja sabeu, l’A18 keeping the Peel spirit.

20121116-004532.jpg

Les Terres Rares de l’A18: MEMPHIS JUG BAND – The Best Of (Shanachie Entertaiment, 2005)

Una altra col·laboració per al programa Terres Rares, la del programa emès el dia 28 d’octubre, en què proposo una de les joies del Mississippi, el ‘On The Road Again‘ de la Memphis Jug Band que podeu trobar en aquest excel·lent recopilatori The Best Of The Memphis Jug Band (Shanachie Entertainment, 2006). Una debilitat que, fruit d’una època en què m’obsessionaven els sons pantanosos del vell i bell blues d’escola primària -aquell que no li calia carbó per a pintar-se la cara i semblar autòcton- aquest quartet tenia un quelcom diferent: per una banda, un punch en les cançons que eren difícils de trobar entre la malenconia inherent al blues i d’altra banda, un punt d’alegria, de festa i d’esperança en les seves cançons que els feien molt especials entremig d’una época decadent colpejada i sacsejada per l’esclavitud. Però sobretot, el so del jug, el de la gerra, la botella de coll curt i d’ampla panxa que donava aquesta peculiaritat al so de la banda.

Totes les gravacions de la Memphis Jug Band estan fetes entre els anys 20 i els primers 30 del segle passat.

Podeu escoltar el Terres Rares del 28 d’octubre passat fent clic aquí.

Les Terres Rares de l’A18: KNARF RELLÖM TRINITY – Move Your Ass & Your Mind Will Follow (ZickZack, 2006)

Aquest any estic col·laborant en un dels programes que l’amic Carlos Martorell fa per a Ràdio Tortosa i Ràdio Flix a la freqüència modulada i que podeu trobar al mixcloud i podcast descarregables. El programa en qüestió és Terres Rares, del qual ja us en vaig parlar  fa un temps (aquí). És un programa de música sense concessions, oberts de mires i amb plantejaments gens dogmàtics pel que fa a l’experiència sonora. El que faig des de l’A18 és proposar-li cançons. Doncs bé, ara he decidit que cada setmana us deixaré aquí la ressenya del LP o single de la cançó en qüestió, per a que tingueu una referència més acurada.

L’any 2006, en plena voràgine electroclash, va caure a les meves mans un disc que tenia unes línies de baix de p-funk descomunal, i tot estava relligat amb una espècie de post-punk alemany, però que canviava la mala llet i la ràbia per una bona dosi de marcianisme, simpatia i electrònica. En aquella època, en què bandes com Le Hammond Inferno ja eren tòtems, sempre havia sentit atracció pel trio alemany Knarf Rellöm Trinity i més concretament pel seu disc Move Your Ass & Your Mind Will Follow (ZickZack, 2006). Uns ritmes endimoniats amb uns graus de cinisme que en alguns moments del disc s’apropen al techno pop de finals dels 90 i a la No Wave americana, i uns spoken words entre bases dub que fan del disc una raresa absoluta, una illa deserta preparada per la festa enmig de l’oceà. Un disc d’aquells que acostumo a guardar i a recórrer en no poques ocasions, només pel fet que m’aporta una visió de les coses diferents, des d’un altre punt de vista. Hits Marcians.

Aquesta cançó la podeu escoltar al programa Terres Rares del dia 21/10/2012 fent click aquí.

 

NEUROTIC WRECK – Leave Tonight – Mixtapes Side 1 (self-released, 2012)

I tot no acaba amb The Bordellos. Dave Shea, component d’aquestos, es distreu amb un joc que porta per títol Neurotic Wreck (i ja sabeu que si hi ha implicades paraules com Neurotic en un projecte, no pot anar desencaminat). Leave Tonight – Mixtape side 1 (self-released, 2012) es mou entre l’electrònica fosca de finals dels 80, el joc vocal dels 90 i l’enigma dels 2000. Una música que es belluga suau, complementària, en plan trip hop (una etiqueta que no va fer tan de mal com alguns es pensen) i que defineix a la perfecció allò que el downtempo no va saber fer. Música nocturna, plàcida, encissadora i gens conformista. Per ser un projecte paral·lel, una “distracció” com m’ha comentat en Dave, està molt i molt ben fet. Proveu-la.

THE BORDELLOS – Bring Me The Head Of Justin Bieber EP (Small Bear Records, 2012)

Creieu-me si us dic que, no se si per qüestions d’edat o perquè em va agafar en una época d’aquelles en què et concentres excessivament amb alguna obsessió, no he estat al corrent de tot el fenòmen Justin Bieber. Més enllà de saber que és un producte ideat per a adolescents i mares d’adolescents, no se el perquè de l’odi que corre en els entintats electrònics contra ell. Però bé, això només és una excusa. El millor de tot és que hi hagi bandes amics de l’A18, com The Bordellos, que han editat un EP titulat Bring Me The Head Of Justin Bieber (Small Bear Recors, 2012) que m’ha encantat. Una barreja tremenda entre, pels que llegiu això en diagonal, Jesus And Mary Chain i The Fall o A Place To Bury Strangers. Però per als que sou habituals de l’A18, només us puc dir que The Bordellos van seguint l’estela dels The Chasms i això, ja sabeu, són paraules grosses. Un EP genial i molt recomanable si, com jo, us agraden les guitarres insuflades amb alcohol i decibels. Llarga vida.

THE ECHELON EFFECT – Field Recordings (self-released, 2012)

Hi ha música que és petita, i no per això menys meravellosa. Aquesta és la sensació que, en 12 paraules, em surt de dins quan escolto aquest immens Field Recordings (self-released, 2012) de The Echelon Effect. Dels qui acostumem a navegar i tastar bandcamp amunt i avall, ja coneixeu de la història d’aquesta banda. I dels qui en teniu el primer contacte (o el segon, no anirem a descobrir res a aquestes alçades de la funció) amb la seva música que beu tant del post-rock com de la neo-classica, i que en altres paraules es podria dir que és una música inspirada en el blau del mar i en el taronja dels vespres que assenyalen el vent que vindrà en breu, només dir-vos que és una música melodramàticament moderna, a ritmes de piano i crescendos que la fan el millor acompanyament per a aquelles imatges que tots tenim escrites en un dietari inventat amb records no viscuts. Música que et trasllada, envolvent, cap a altres espais que cohabitem sense, molts cops, ser-ne el suficientment conscients. Música bella.