EUFÒNIC, Mostra d’Art Sonor i Visual de les Terres de l’Ebre (una aproximació personal)

Amb l’accent obert. Eufònic. Sense ell, podria arribar a sonar pretenciós o excessivament arty. Però molts cops un accent ho canvia tot. I aquest és el cas. Eufònic.

Un accent és molt més que una grafia, que una entonació. Darrere seu (o al costat, al voltant, a sobre o a sota) hi ha una inclinació sonora forta, evident. Un signe important que pot fer guanyar cos i volum a un mot planer. I aquest és el meu significat per a l’Eufònic, la mostra d’Art Sonor i Visual de les Terres de l’Ebre. Si, si, les Terres de l’Ebre. Un mot planer, recordeu?

Eufònic és l’accent d’una terra erma (però ferma i amb una existent base tradicional pel bon gust i les coses ben fetes, la innovació, encara que oblidada o arraconada en molts moments) en quant a riscos artístics. I l’Eufònic, mostra de l’atreviment de l’amic Vicent i companyia, s’ha proposat, des de la rellevància i el savoir faire adquirit de tota una vida dedicant-se a aquestos menesters, a portar a diversos llocs de les Terres de l’Ebre (sobretot a Amposta, el Delta de l’Ebre i la badia dels Alfacs) un seguit d’activitats que van des dels més estrictaments musicals, als visuals, les residències artístiques, els tallers, accions sonores, presentacions i taules rodones. I tot amb l’accent obert, gent d’aquí i d’allà exprimint el suc de la terra i els seus sons. I aquí, senyors, no hi ha qui ens guanyi: el Delta de l’Ebre com a camp de cultiu sonor, com a projecció visual d’una imatge pròpia, d’una terra, d’una concepció que va molt més enllà de l’art, no té preu.

El que m’agradaria ressaltar de l’Eufònic són sobretot les actuacions musicals. Si ja és difícil fer entendre a la gent amb poder de decisió d’aquestes contrades que “existent otros mundos, pero no están en éste“, poder gaudir en directe de Balago, Arbol & Alba G. Corral i Híbrida, Nen i Cavall és un luxe. Un luxe majúscul (si, hi ha cultures que són un luxe) fet realitat gràcies a Eufònic. A més, l’actuació especial de El Teatre Magnètic i diversos sets de dj (entre els que destaco a l’amic de l’A18, Marto) a més dels resultats de les residències artístiques, els tallers programats i les taules rodones, fan que la Mostra tingui una forma plena, amb cos i ànima i que pren una dimensió desconeguda traslladada al nostre paisatge vital i natural tan magnífic.

Aquesta és la meva aproximació personal a l’Eufònic, una raresa en la meva terra que dóna llum i motius per viure-la des de molts punts de vista diferents. I l’art ha de ser (ara si, obligatòriament) un d’aquests (i aquí no em puc oblidar del Centre d’Art Lo Pati, d’Amposta)

Si voleu consultar tota la informació detallada, la trobareu aquí: http://www.eufonic.net

Tinc un tiet patern que és lingüísta, i obsessionat amb les formes i fons de mots i paraules, sempre diu que una A o un accent obert en un nom és una bona manera de començar, que dóna amplitud. I ja sabeu: Eufònic. Felicitats i sort.

(I ara ve la part estrictament personal: els dies que se celebra l’Eufònic estaré a Londres, visitant Buckinham Palace i la seu de les ràdios digitals de Hackney. Per això em sap greu no poder veure, escoltar, sentir i conèixer a gent que m’interessa i que participen a la Mostra, especialment, a Balago, Híbrida, l’Antònia Folguera –@bzzzbip– i K.O’s –@bookofchimeras. De totes formes, segur que no serà l’últim, i ens trobarem pel camí.)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s