OLAN MILL – Paths (Facture Records, 2012)

Un dels meus segells preferits dels últims temps, Facture Records, no només edita preciositats limitadíssimes de gust excepcional, sinó que també edita la millor música propera al neo-classical que s’està fent actualment. Per a un fan absolut de tot el que toquen Adam Wiltzie i Brian McBride, pares moderns del tema, trobar-te amb aquest Paths (Facture records, 2012) de Olan Mill és un manantial de puresa i de bon gust per la música més delicada, aquella dels crescendos infinits. El duo format per Alex Smalley i Svitlana Samoylenko encara d’una forma més seriosa i introspectiva tot allò que ja varen mostrar en Pine (Serein, 2010) i ara, de manera més recomfortant, s’endinsen en un miratge de música clàssica tensionada fins als extrems més foscos, passejant-se en els carrers foscos i humits on ja fa temps es van instal·lar unes hordes canadenques exemplars sota el baptisme de Constellation.

Tot i que s’ha de reconèixer la influència de bandes com Stars Of The Lid o els germans d’aquestos, The Dead Texan, Olan Mill giren envers la incomoditat dels instruments clàssics com el violí, deslligant-se, en certa manera, del piano iniciàtic. No m’agradaria parlar d’un disc èpic, però si d’un disc emotiu i càlid, amb un rerefons de turbulència latent a punt d’exclatar. Neo-classical? Neo-Clímax.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s