GHOSTPOET – Peanut Butter Blues And Melancholy Jam (Brownswood, 2011)

La primera vegada que vaig escoltar a Ghostpoet, una sensació fascinant se’m va apoderar. Un flow que semblava més propi de Mark E. Smith que de qualsevol altre raper. I això em va encantar: un tio que rima i rima, flow lleuger, sobre unes bases que tenen un peu més al post-dubstep ben entès que no pas al hip hop contemporani, que no renuncia a les seves estructures clàssiques però que no està lligat a cap dogma, en un gènere que fa de l’immobilisme bandera.

Peanut Butter Blues And Melancholy Jam (Brownswood, 2011) és tot això i més. Descobert i fitxat pel referencial Gilles Peterson, Ghostpoet entén una altra manera de fer rimes, de cantar amb una desgana considerable per a que, tot i la rellevància, quedi tot intacte. Tinc la mateixa sensació que quan vaig escoltar per primer cop a The Streets. Allò anava en serio. I això té el mateix ample de via…creativitat en estat pur.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s