Experimental cassette culture w/RYAN MARTIN from DAIS Records @ Brian Turner Show on WFMU

El show d’ahir per la nit de Brian Turner (director de WFMU, de 9 a 12 PM) és una de les coses més estimulants que he escoltat en els últims temps. Tres hores de drones, gravacions de camp, converses telefòniques d’ultratomba, sorolls, proto-hauntology i molta foscor en un programa que portava com a dj invitat a Ryan Martin de DAIS records, i on tot el que van punxar era en cassette.

Podeu escoltar el programa fent click aquí. Us deixo unes fotos de l’esdeveniment. Imperdible!!!!

All pics by Lou Calderola

ETERNAL TAPESTRY & SUN ARAW – Night Gallery (Thrill Jockey, 2011)

Conta la història que dues guitarres, un bateria, un saxo tenor, un baix i un teclista amb flauta es van possar en rotllana, es van mirar als ulls i es van cascar 45 minuts (repartits en quatre parts) d’improvisació psicodèlica, brutal, intensa. Sense overdubs, gravat en un estudi improvisat, en un plató de TV. Són els 5 membres d’Eternal Tapestry que acompanyats per Cameron Stallones (Sun Araw) recargolen una mica més tot el que el rock i la psicodèlia poden oferir. Una barbaritat lúcida, àcida i lisèrgica. Editat per Thrill Jockey com a Night Gallery, això és d’un calibre que fa por.

TROUBLE BOOKS & MARK MCGUIRE – s/t (Bark And Hiss, 2011)

Fan absolut que sóc del guitar drone de Mark McGuire (en totes les vessants, ja sigui en solitari o en Emeralds), fa dies que li pego voltes a n’aquests disc gravat conjuntament amb el matrimoni Trouble Books. El que més m’agrada de Trouble Books & Mark McGuire (Bark and Hiss, 2011) és la barreja dels puntejos còsmics de guitarra de McGuire amb les melodies pop de dormitori de Trouble Books. Una combinació perfecte de pop a càmara lenta i l’experimentació de posar-li veu a les derivacions d’una guitarra banyada de drone perfecte. Un disc ple de llum. Música recomfortant.

iTAL-tEK – Whip It Up EP (Atom River, 2011)

M’encanta la part més beat de tot el post-dubstep (tot i que encara no se que significa “post-dubstep”: tot l’editat després de Burial, amo, senyor i fita històrica?). El nou EP de iTAL-tEK, editat per Atom River, porta per títol Whip It Up i són quatre cançons que es mouen entre els beats més decorosos del 2-step, però sempre amb aquesta cadència de lentitud i ambient que dóna la producció. A destacar ‘War Of The Ants’ apologia de la space-music a trot de ritmes propers al kraut i a la kosmische amb sintetitzadors. Electrònica fina, elegant. La que agrada a l’Apartament18.

CLAMS CASINO – Rain Forest EP (Tri-Angle records, 2011)

Val molt la pena escoltar tot el que va parint Tri-Angle records (Holy Other, Balam Acab, How To Dress Well…) i aquest Rain Forest EP de Clams Casino és una autèntica joia de la producció electrònica situada entre el dubstep hereu de Burial i les atmòsferes R&B de baixes pulsacions. Hi ha qui parla de hip-hop, un terme que, mirant el retrovisor, cada cop es veu més petit: el que proposa Clams Casino és més deutor de l’electrònica fina i atemporal del segle XXI que no pas el reinvent d’un estil encastat.

THE HAXAN CLOAK – The Haxan Cloak (Aurora Borealis, 2011)

Un dels meus segells preferits edita aquesta meravella, dirigida i interpretada per Bobby Krlic aka The Haxan Cloak, que se n’encarrega de sonar com una orquestra austriaca amb una economia de recursos impressionant. The Haxan Cloak (Aurora Borealis, 2011) és un disc, sobretot, molt elegant. Fosc, tenebrós, quasi bé fúnebre, que recrea amb perfecta exactitud les sensacions que desprenien les antigues scores de terror dels anys 50 i 60. Un disc que compta amb una producció impecable, decididament inquietant, una espècie de hauntology orgànica, cants corals, i fins i tot algun que altre udol tot embolcallat per una perfecte composició que em recorden a les primeres bandes de Constellation (Set Fire To Flames, decidament, tot i que no gravar mai per a Constellation…). A l’altura del millor d’Svarte Greiner, sense sonar tan extrem, sinó més pausat, o dels cants de sirena d’Anduin, Concern o Twells & Christensen.