THE SMITHEREENS – 2011 (Enterntaiment One Music, 2011)

Una de les bandes que, només en sentir el seu nom, ja em porten records molt bons. Perquè The Smithereens va ser la primera banda que vaig sentir nombra “rara“. Mode Batalleta ON: al meu bar de sempre, Subway (ni sea, ni sup), quan rondava els 15 anys i em començava a bullir la sang per la música, escoltant a la barra del bar les sessions de mestres locals fins a altes hores, aquelles sessions que molt probablement només comptaven amb un parell d’oients, aixó si, fidels i receptius a tot el que sonava, entusiasmats pel so d’una música que transcendia en sentiment, un dia va sonar una cançó explosiva, power-pop dels colleges americans que et deixava de volta i mitja. En el meu afany de conèixer tot el que sonava, recordo preguntar-li al dj: “què és això que sona?” i em va contestar amablement “The Smithereens!!!”. Joder, vaig pensar. No se si va ser per les altes hores o per l’estat etílic (no meu, es clar) però no vaig entendre res del que em va dir: Smiters? Zerins? Smiterterins?…ay……Mode Batalletes OFF…que em porten records d’una època inolvidable, i que el retorn d’aquella banda, ara al 2011, fa que una de les frases més sobades de la història (allò de què “cualquier tiempo pasado fue mejor”) sigui falsa i de baix perfil. Perquè els Smithereens han tornat amb un disc de power-pop baix del braç, 2011 (Enterntaiment One, 2011) i Déu com sona. No vull explicar-vos res més. Si em bullia la sang abans, em continua bullint ara. Grans.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s