ELS 18 DE L’APARTAMENT18: TOP ALBUMS 2011

 

Com cada any, el dia 24 de desembre l’Apartament18 fa recompte i, per tant, aquí us deixo el que jo considero els meus discos imprescindibles de l’any 2011. En podrien haver-hi molts més, però aquests que segueixen són els 18 de l’A18. A gaudir-los!

 

#18 SIX ORGANS OF ADDMITANCE – Asleep On The Floodplain (Drag City)

#17 BIOSPHERE – N-Plants (Touch)

#16 BALAM ACAB – Wander/Wonder (TriAngle)

#15 LEE NOBLE – Horrorism (Bathetic Records)

#14 PEAKING LIGHTS – 936 (Not Not Fun)

#13 ANDY STOTT – Pass Me By/We Stay Together (modernlove)

#12 PJ HARVEY – Let England Shake (Vagrant)

#11 GANG GANG DANCE – Eye Contact (4AD)

#10 LEYLAND KIRBY – Eager To Tear Apart The Stars (History Always favours The Winners records)

#9 JOHN MAUS – We Must Become The Pitiless Censors Of Ourselves (Upset The Rhythm) 

#8 GROUPER – A I A – Alien Observer/Dream Loss (Yellow Electric)

#7 JAMES BLAKE – st (a&m)

#6  DALGLISH – Benacah Drann Deachd (HighPoint Lowlife)

#5 ONEIDA – Absolute II (Jagjaguwar)

#4 A WINGED VICTORY FOR THE SULLEN – A Winged Victory For The Sullen (Erased Tapes)

#3  GILLIAN WELCH – The Harrow And The Harvest (Acony Records)

#2 JULIA HOLTER – Tragedy (Leaving records)

#1 CELER – Menggayakan (Analog Path)

WOLVES IN THE THRONE ROOM – Celestial Lineage (Southern Lord, 2011)

Des de les seves primeres referències (imprescindibles Diadem Of 12 Stars i Black Cascade) que l’A18 sempre va al darrere d’escoltar que és cou a casa de la banda de black metal Wolves In The Throne Room. Havent escoltat nombroses vegades el seu últim disc, Celestial Lineage (Southern Lord, 2011), no em cansaré de repetir-vos que el que ha aconseguit la banda d’Olympia és impressionant: dotar d’una amplitud de mires un context tan estret com és el del black metal. Aquí no hi ha ni noise, ni drone furiós ni dark ambient ni res de tot això. Celestial Lineage és una experiència,un passatge de black metal pur i dur, amb una peculiaritat essencial: cada cop que sonen els temes tenebrosos i ressona la veu visceral de Rick, els temes agafen una amplitud hipnòtica i volàtil que situen el disc en un estrat superior. Directe als T.O.P. de l’any.

JULIA HOLTER – Tragedy (Leaving Records, 2011)

Que ningú us enganyi: Tragedy (Leaving Records, 2011) és un disc de pop. Del pop entès en el sentit més ampli, és a dir, d’aquell que juga a entrellaçar melodies oníriques fins arribar a uns extrems de complexitat inusual per a un disc on brilla el folk, l’experimentació de la hypnagogia pop, el classicisme romàntic i fins i tot l’ambient més sedant. Sembla com si Julia Holter, ínclita compositora a la vora d’Ariel Pink o John Maus, amb els quals comparteix col·lectiu, desenvolupi en 8 temes la seva pròpia tragèdia grega. El primer cop que escoltes Goddes Eyes és fàcil la comparació amb Laurie Anderson, però és el tractament del tema qui la emparenta amb muses recents com maria Minerva o Nite Jewel, transformant les cançons amb pols electrònic i molt de soul. Soul blanc, per suposat. Soul dels 80, concretament. Per últim, us destaco Celebration, una oda de 9 minuts a l’alegoria fantàstica, acaramelada, ensucrada, fascinant i dolça al ritme de teclats llunyans i veus angelicals. I tot a ritme de pop. Pop extrany, però, al cap i a la fi, pop del bo.