ACID KICKS – Live At Silk City, Philadelphia 11.01.2012 / The Key Studio Sessions

Ja us vaig deixar a l’Apartament18 el single de debut de Acid Kicks, power-combo format per 3 baixos i un bateria, el Life Dreams, que era una autèntica passada de psych-rock brutalíssim. Per anar completant el tema, us deixo també un directe gravat al Silk City Dinner & Lounge de Filadèlfia el passat mes de gener, on presenten noves cançons i tot sona amb una potència increïble. Imagineu uns Wooden Shjips més terrenals o a uns Oneida en plena efervescència rockista, això són Acid Kicks. Aquestes gravacions formaran part d’un split cassette amb Far-Out Fangtooht (Siltbreeze), que s’editaran en breu.

I per altra banda, també han gravat la seva primera The Key Sessions als WXPN studios, i serà programada en directe per XPN2,una de les ràdios de referència de Filadèlfia. Aquestes gravacions també formaran part d’una split tape amb Spacin’ (Richie records). Tot plegat, fa goig veure com creixen les bandes des del minut 1. I l’Apartament18 aportant el seu petit granet d’arena en aquest inacabable desert.

NEUROSIS “Times Of Grace” Roadburn 2009

Ningú s’hauria de perdre el concert que Neurosis farà aquesta nit a la capital.

Experimental cassette culture w/RYAN MARTIN from DAIS Records @ Brian Turner Show on WFMU

El show d’ahir per la nit de Brian Turner (director de WFMU, de 9 a 12 PM) és una de les coses més estimulants que he escoltat en els últims temps. Tres hores de drones, gravacions de camp, converses telefòniques d’ultratomba, sorolls, proto-hauntology i molta foscor en un programa que portava com a dj invitat a Ryan Martin de DAIS records, i on tot el que van punxar era en cassette.

Podeu escoltar el programa fent click aquí. Us deixo unes fotos de l’esdeveniment. Imperdible!!!!

All pics by Lou Calderola

Black Sabbath “War Pigs” / Paris, 1970

MY MORNING JACKET SETLIST @ Riverside Theater, Milwaukee 16.06.2011

“Morir así/Es morir de amor”

PRIMAVERA SOUND: Tristemente Triste

Des del 2001 que no he faltat ni un dia, ni a cap festa de presentació. Però algun dia ha de ser el primer en què per algun motiu o altre hagis de dir “aquest any, no”. De tot maneres, els meus motius són excel·lents i inapelables: dos motius de forma petitament humana de 21 i 4 mesos. I amb això, no hi ha excusa vàlida. Però de totes maneres, com que he passat la major part de la meva vida escoltant a bandes i  cantautors que han fet del sofriment la seva bandera, alguna cosa segur que se m’ha enganxat, així que he pensat, per no ser menys, publicar quina hagués estat la meva ruta enguany pel millor festival de casa nostra: el Primavera Sound.

DIJOUS, 26

17:00 – TOUNDRA (Pitchfork)

18:00 – EMERALDS (Pitchfork)

19:00 – MOON DUO (Ray-Ban)

20:30 – SEEFEEL (ATP)

21:45 – ONEOHTRIX POINT NEVER (ATP)

23:00 – GRINDERMAN (San Miguel)

00:45 – SUICIDE (Ray-Ban)

02:15 – SALEM (ATP)

DIVENDRES, 27

17:00 – SUFJAN STEVENS (rdl)

18:00 – LICHENS (ATP)

19:00 – THE MONOCHROME SET (Ray Ban)

20:30 – WOLF PEOPLE (ATP)

21:15 – PERE UBU (Ray Ban)

23:00 – NO JOY (Jager-Vice)

00:45 – SHELLAC (ATP)

01:45 – PULP (San Miguel)

03:30 – BARRY HOGAN DJ (ATP)

DISSABTE, 28

16:00 – PERFUME GENIUS (rdl)

17:00 – CUZO + DAMO SUZUKI (Pitchfork)

18:45 – PAPAS FRITAS (Ray Ban)

19:40 – FLEET FOXES (San Miguel)

21:45 (!!!) GANG GANG DANCE o KURT VILE o MERCURY REV

22:30 – PJ HARVEY (San Miguel)

00:15 – SWANS (Ray Ban)

01:30 – DARKSTAR (Jager-Vice)

02:00 – ANIMAL COLLECTIVE  (San Miguel)

03:30 – DJ SHADOW (Llevant)

De totes maneres, hi haurien factors rellevants, com per exemple, la final de la Champions. Els dos dies que més m’agraden són el dijous i el divendres. Els imprescindibles, que jo no hem perdria per res del món són: Moon Duo, Grinderman, Pere Ubu, Pulp, Papas Fritas, Pj Harvey i Swans.

Em sap molt greu algun solapament (Mogwai, Mercury rev) però aixó és normal. Però sobretot, sobretot, sobretot a qui no em perdria és a Comet Gain. Palabras Mayores, nengs.

STEVE WYNN Live @ WFMU Three Chord Monte 28/04/2011

 

Últimament, per unes coses o altres, no em perdo el programa de Joe Belock a WFMU, el Three Chord Monte (que en realitat, va ser un dels primers programes que vaig començar a escoltar a WFMU ja fa uns anys, juntament amb el The Long Rally de Scott McDowell) i quina grata sorpresa quan la setmana passada hem vaig trobar amb un directe de Steve Wynn (ex-Dream Syndicate) molt suculent.

Ara, i gràcies al FMA, l’han deixat al complet per a la seva escolta i descàrrega aquí i també inclou l’entrevista, que no te pèrdua, quan explica aventures i desventures amb Peter Buck de REM.

THE ENDTABLES

Ja fa uns dies que li dono moltes voltes al tema Louisville, KY. Bressol del punk-rock i més tard d’aquesta evolució punyent de rock esmolat, obscur, que simpatitza amb una instrumentalitat candent que sufoca focs d’aquí i d’allà -ja s’anomeni post-rock o post-metal- sempre vaig a parar al mateix lloc: una humida caverna  subterrània des d’on una banda d’imberbes feia grunyir amplificadors a ritme de punk-rock primitiu a ritme espitat, sense saber que s’estava cuinant més enllà de la porta del local d’assaig. Ells sabien el que v0lien i coneixien a la perfecció quines eines tenien al seu abast per assolir els objectius, que rarament sobrepassaven la voluntat d’un perfecte pogo o d’embogits stage-divings en els seus concerts. Lluny de modes i únicament centrats en la ràbia i la fúria d’una generació que veia les coses més fosques que clares, The Endtables van néixer per convertir-se en una de les bandes més influents i infravalorades dels anys 80. Autèntic nihilisme punk-rock, influenciat també per la part més arty de l’engendre, The Endtables són el millor exemple de la immediatesa que se li pressuposava al gènere punk: només van publicar un EP de quatre cançons i dues més van ser publicades després de la seva ruptura.

Aquesta és una de les bandes que sonen veritablement atemporals dintre del seu marge de maniobra. Un must i una obligació conèixer-los, ja que són història renascuda de la música americana i que és alhora eix al voltant del qual giren infinitats de satèl·lits. El dia 18 de març de 2011 es van reunir en motiu del showcase de WFMU/FMA al festival South By Southwest d’Austin, TX. El resultat? Punk amòrfic que, després de 25 anys sense xafar un escenari, continua estant vigent. Clàssics.

Aquí podeu escoltar i descarregar-vos el show de la reunió, gentilesa del FMA.