Un any més, un any més trist. Ahir llegia a twitter que tanca la botiga de discos per excel·lència de Barcelona, la preferida CDDROME.
Recordo perfectament quan un amic, fa quasi bé disset anys, em va dir: “baixa per la Rambla i el primer cantó a mà dreta. Allò és Tallers”. Va ser possiblement una de les indicacions que més m’han transformat com a persona. Indicacions que es converteixen no solament en viàries, sinó en vitals.
Estava acostumat a anar a Barcelona amb la família i a mirar discos a la (desapareguda) botiga Gong de l’Illa Diagonal, mentre els altres entraven a botigues de roba. Ja se sap el que és viatjar en família. Aquell era l’únic accés físic que tenia a remenar discos, una contrarellotge de 15-20 minuts entre cubetes de rock progressiu, grunge i punk de California. Si, ja se sap el que és viatjar en família. En aquell temps el contacte íntim era la revista Discoplay (on recordo perfectament comprar-me el meu primer disc: ‘Washing Machine’ de Sonic Youth a 2.875 pessetes, amb un esforç brutal per estalviar els diners i poder pagar contrareembolsament quan arribaven els discos, que normalment era una comanda generosa de tots els amics). Però remenar discos físicament, es podia fer molt poc. Sóc de la generació que va veure passar per davant el vinil i es va decantar pel CD, que va veure com en un poble de 10.500 habitants podies trobar discos en 3 o 4 botigues (discos no remenables, s’entén, però discos) i fins i tot, ja entrada l’època de les gravadores digitals, veure en primera persona la mort d’una botiga especialitzada de la que vam poder rescatar alguna referència de la distribuidora Red Musical i alguna perla d’Andrew Weatherall. I tot això quan encara no coneixia CDDROME. Ara ja us podeu imaginar que ha significat per a mi.
20 anys ha estat CDDROME sent l’avantguarda de la música independent del país. I quan dic independent que conste que no té el mateix significat d’ara. Avui en dia l’Fnac et pot montar un festival ‘indie’. O qualsevol altre desgraciat amb ínfules.
Indie era remenar entre discos de Touch & Go, Warp, Shinkansen o Jagjaguwar. Remenar entre EP’s d’Autechre, vinils de Plastikman, discos de 4AD o Elefant records. Indie era trobar les millors -si, si, les millors- referències en música electrònica, la mateixa que punxava DJ de Mierda al Nitsa. Indie era poder trobar els primers discos de My Morning Jacket o Ambulance Ltd, de veure referències de Family Vineyard i discos de Fugazi. Indie era separar l’electrònica del pop i el rock amb una franja de hip hop. Indie era entrar a CDDROME i sempre acabar comprant el disco que estava sonant en aquell moment. Indie en el sentit de portar una llista escrita i que el depenent, molt amablement, et digués “aquest si” o 2aquest no”, sense tenir mai cap dubte (bé, si amb la Youngblood Brass Band, que em va fer repetir 4 vegades, sense obtenir recompensa).
Tanca CDDROME i tanca una part de la meva vida. Organitzàvem viatges amb els amics només per poder passejar per Tallers i acabar comprant música, picant d’aquí i d’allà. Ja sabies que CDDROME era més car que Revólver, però tots teníem consciència de l’esforç que fan les petites botigues especialitzades per subsistir i que collons, acabaves sempre escombrant cap a casa. I cap a casa era cap a CDDROME.
Segurament ara sortiran miles de fans de CDDROME, que fa anys que no compren música, que vessaran llàgrimes i es posaran les mans al cap, s’indignaran, llançaran proclames al cel contra el món capitalista, escriuran twits i entrades al Facebook mostrant el seu condol…però continuaran sense comprar discos. I jo, orgullós de comprar discos, com que sempre m’he declarat un comprador compulsiu de música (si, si, en els temps que corren) com que sempre he defensat que l’important d’una botiga de discos són les sensacions que tens a l’entrar més que el materials que et puguis trobar a les cubetes, avui és un dia trist. Un dia trist perquè desapareix una referència. I avui dia, anem justos de referències.
Aquí us deixo l’enllaç d’un especial sobre CDDROME que vaig preparar per a l’antic Apartament18 en una serie de “reportatges” (que qualsevol dia reemprendrè) de botigues de discos.
Avui és un dia trist per a mi i per a tots els amants de la música que encara compren discos. I el tancament de CDDROME només pot esperonar als nous valents (Luchador, Paradiso, BCore) i als resistents (Revólver, WahWah) a continuar transformant-se i adaptant-se als temps que corren. I també hauria de remoure consciències entre aquells que avui s’indignen pel tancament d’una botiga a la que feia 10 anys que no entraven.
Gràcies per tot, CDDROME.
