Arxiu de la categoria: Leit Motiv

UN ANY MÉS TRIST: TANCA CDDROME

Un any més, un any més trist. Ahir llegia a twitter que tanca la botiga de discos per excel·lència de Barcelona, la preferida CDDROME.

Recordo perfectament quan un amic, fa quasi bé disset anys, em va dir: “baixa per la Rambla i el primer cantó a mà dreta. Allò és Tallers”. Va ser possiblement una de les indicacions que més m’han transformat com a persona. Indicacions que es converteixen no solament en viàries, sinó en vitals.

Estava acostumat a anar a Barcelona amb la família i a mirar discos a la (desapareguda) botiga Gong de l’Illa Diagonal, mentre els altres entraven a botigues de roba. Ja se sap el que és viatjar en família. Aquell era l’únic accés físic que tenia a remenar discos, una contrarellotge de 15-20 minuts entre cubetes de rock progressiu, grunge i punk de California. Si, ja se sap el que és viatjar en família. En aquell temps el contacte íntim era la revista Discoplay (on recordo perfectament comprar-me el meu primer disc: ‘Washing Machine’ de Sonic Youth a 2.875 pessetes, amb un esforç brutal per estalviar els diners i poder pagar contrareembolsament quan arribaven els discos, que normalment era una comanda generosa de tots els amics). Però remenar discos físicament, es podia fer molt poc. Sóc de la generació que va veure passar per davant el vinil i es va decantar pel CD, que va veure com en un poble de 10.500 habitants podies trobar discos en 3 o 4 botigues (discos no remenables, s’entén, però discos) i fins i tot, ja entrada l’època de les gravadores digitals, veure en primera persona la mort d’una botiga especialitzada de la que vam poder rescatar alguna referència de la distribuidora Red Musical i alguna perla d’Andrew Weatherall. I tot això quan encara no coneixia CDDROME. Ara ja us podeu imaginar que ha significat per a mi.

20 anys ha estat CDDROME sent l’avantguarda de la música independent del país. I quan dic independent que conste que no té el mateix significat d’ara. Avui en dia l’Fnac et pot montar un festival ‘indie’. O qualsevol altre desgraciat amb ínfules.

Indie era remenar entre discos de Touch & Go, Warp, Shinkansen o Jagjaguwar. Remenar entre EP’s d’Autechre, vinils de Plastikman, discos de 4AD o Elefant records. Indie era trobar les millors -si, si, les millors- referències en música electrònica, la mateixa que punxava DJ de Mierda al Nitsa. Indie era poder trobar els primers discos de My Morning Jacket o Ambulance Ltd, de veure referències de Family Vineyard i discos de Fugazi. Indie era separar l’electrònica del pop i el rock amb una franja de hip hop. Indie era entrar a CDDROME i sempre acabar comprant el disco que estava sonant en aquell moment. Indie en el sentit de portar una llista escrita i que el depenent, molt amablement, et digués “aquest si” o 2aquest no”, sense tenir mai cap dubte (bé, si amb la Youngblood Brass Band, que em va fer repetir 4 vegades, sense obtenir recompensa).

Tanca CDDROME i tanca una part de la meva vida. Organitzàvem viatges amb els amics només per poder passejar per Tallers i acabar comprant música, picant d’aquí i d’allà. Ja sabies que CDDROME era més car que Revólver, però tots teníem consciència de l’esforç que fan les petites botigues especialitzades per subsistir i que collons, acabaves sempre escombrant cap a casa. I cap a casa era cap a CDDROME.

Segurament ara sortiran miles de fans de CDDROME, que fa anys que no compren música, que vessaran llàgrimes i es posaran les mans al cap, s’indignaran, llançaran proclames al cel contra el món capitalista, escriuran twits i entrades al Facebook mostrant el seu condol…però continuaran sense comprar discos. I jo, orgullós de comprar discos, com que sempre m’he declarat un comprador compulsiu de música (si, si, en els temps que corren) com que sempre he defensat que l’important d’una botiga de discos són les sensacions que tens a l’entrar més que el materials que et puguis trobar a les cubetes, avui és un dia trist. Un dia trist perquè desapareix una referència. I avui dia, anem justos de referències.

Aquí us deixo l’enllaç d’un especial sobre CDDROME que vaig preparar per a l’antic Apartament18 en una serie de “reportatges” (que qualsevol dia reemprendrè) de botigues de discos.

Avui és un dia trist per a mi i per a tots els amants de la música que encara compren discos. I el tancament de CDDROME només pot esperonar als nous valents (Luchador, Paradiso, BCore) i als resistents (Revólver, WahWah) a continuar transformant-se i adaptant-se als temps que corren. I també hauria de remoure consciències entre aquells que avui s’indignen pel tancament d’una botiga a la que feia 10 anys que no entraven.

Gràcies per tot, CDDROME.

ELS 18 DE L’APARTAMENT18: TOP ALBUMS 2011

 

Com cada any, el dia 24 de desembre l’Apartament18 fa recompte i, per tant, aquí us deixo el que jo considero els meus discos imprescindibles de l’any 2011. En podrien haver-hi molts més, però aquests que segueixen són els 18 de l’A18. A gaudir-los!

 

#18 SIX ORGANS OF ADDMITANCE – Asleep On The Floodplain (Drag City)

#17 BIOSPHERE – N-Plants (Touch)

#16 BALAM ACAB – Wander/Wonder (TriAngle)

#15 LEE NOBLE – Horrorism (Bathetic Records)

#14 PEAKING LIGHTS – 936 (Not Not Fun)

#13 ANDY STOTT – Pass Me By/We Stay Together (modernlove)

#12 PJ HARVEY – Let England Shake (Vagrant)

#11 GANG GANG DANCE – Eye Contact (4AD)

#10 LEYLAND KIRBY – Eager To Tear Apart The Stars (History Always favours The Winners records)

#9 JOHN MAUS – We Must Become The Pitiless Censors Of Ourselves (Upset The Rhythm) 

#8 GROUPER – A I A – Alien Observer/Dream Loss (Yellow Electric)

#7 JAMES BLAKE – st (a&m)

#6  DALGLISH – Benacah Drann Deachd (HighPoint Lowlife)

#5 ONEIDA – Absolute II (Jagjaguwar)

#4 A WINGED VICTORY FOR THE SULLEN – A Winged Victory For The Sullen (Erased Tapes)

#3  GILLIAN WELCH – The Harrow And The Harvest (Acony Records)

#2 JULIA HOLTER – Tragedy (Leaving records)

#1 CELER – Menggayakan (Analog Path)

CANVIS I REFORMES PER ACABAR L’ANY!

El cert es que encara tinc pendents deixar-vos algunes ressenyes de discos que m’han enviat (digitalment, però sobretot, la il·lusió de rebre objectes físics encara supura per les quatre parets de l’A18), però a tot això, ja fa dies que penso en donar un altre aire a l’Apartament18. Així que, tot i que no són canvis substancials, si que faré unes millores internes, de gestió de tot allò que vaig publicant, per agilitar-ho tot molt més i que pugueu accedir amb més comoditat. També he pensat a suprimir la pàgina inactiva que tinc sobre llibres, i és que l’escassetat de temps (eoooo…..) només em dóna per llegir el just i necessari i no per escriure sobre les coses que m’agradaria de la literatura. Tot això al llarg dels pròxims dies.

Aprofito per desitjar-vos que passeu unes bones festes de Nadal a tots els que veniu a visitar aquest racó. A més, i com és habitual des de que vaig obrir de bat a bat les portes de l’Apartament18, avui publicaré el TOP dels albums que ens ha deixat un fugaç 2011.

Així que 3,2,1…. Bon Nadal!

NEW PODCAST MIX BY L’APARTAMENT18!!!

Hola!

Ja teniu disponible el tercer podcast mix de l’Apartament18 de la serie de 4 preparats per al 2011 fent clicl aquí! En aquesta ocasió, i amb un títol amb reminiscències de folk fosc com “Lens on Rain”, podeu trobar totes i cadascuna de les obsessions que últimament ronden per l’A18, des de l’ambient sideral de Lee Noble, al hip hop extranyat de Jme fins al blues d’arrel de Muddy Waters o a l’anacronisme indie de Mt Eerie.

L’APARTAMENT18 DÓNA SUPORT OFICIAL AL DANDELION RADIO FESTIVE FIFTY

Els que visiteu l’Apartamet18 amb assiduitat, aquells que combregueu amb la idea del “No Style, Strictly Roots” que tan bé ens va ensenyar John Peel, ja sabreu de la devoció que comparteixo per la seva figura i la seva manera d’entendre la música.

Per a mi és una grandísssima il·lusió fer-vos saber que enguany l’Apartament18 dóna suport oficial del Festive Fifty 2011, que des del 2006 se celebra a una de les nostres radios preferides: Dandelion Radio. Per als que desconeixeu el tema, el Festive Fifty és la llista oficial de final d’any dels shows de John Peel, on durant tot un mes, els oients podien votar tres cançons (sense importar any d’edició) preferides. Aquest Festive Fifty era un dels punts àlgids dels shows de John Peel, considerada una llista d’autèntica referència i que John Peel va celebrar dels del 1976 fins a l’any 2004.

Després de la mort del DJ, fou l’emissora Dandelion Radio qui celebra oficialment el Festive Fifty i enguany l’Apartament18 col·labora juntament amb SoundsXP en promocionar una de les llistes de referència del món musical.

Les regles són clares: votar per tres cançons que hagueu escoltat a qualsevol dels shows de Dandelion Radio o de la BBC 1. Teniu els tracklistings de tots els shows clicant aquí. Així que a partir d’ara i fins les 23:59 del dia 30 de novembre tindreu l’oportunitat de votar per les vostres cançons preferides i alhora guanyar premis com llibres o cd’s.

JOHN PEEL DAY 2011

Avui fa 7 anys que John Peel, “the single most important man in the global musical culture” com tan bé el va definir Mary Anne Hobbs, em va deixar el meu esperit musical orfe.

L’Apartament18 és un tribut personal al gran John Peel, la persona que em va ensenyar a entendre que la música va més enllà del fet purament musical, que la música també pot ser una forma de vida allunyada d’escenaris i d’artistes. Avui fa set anys que, endormiscat al llit i escoltant a Josep Martin, vaig sentir com es repetien de manera incessant els riffs de guitarra de “Tennage Kicks” i de com una mala sensació s’apoderava de mi.  En aquell moment, es va acabar escoltar dimarts, dimecres i dijous de 22:00 a 24:00 a Radio 1 de la BBC a la persona més influent de la cultura musical del segle XX. S’acabava gaudir amb la ment oberta de les millors dues hores de música del planeta, s’acavaba el somni de tenir a cau d’orella totes les nits al millor dj de la història.

Avui recordaré a John Peel, la seva figura i el seu mestratge, que són els fonaments d’aquest racó de la xarxa que porta per nom l’Apartament18. Allí on estiguis, alguns encara et trobem a faltar.

John Peel, 1939-2004, DEP

THE POCKET GODS – Weird Shit-The Life And Times Of A Pocket God (Nub Country Records, 2011)

Quines coses. Com que sóc un “anotador” compulsiu (prenc notes de tot, el que escolto, llegeixo, veig, miro o sento) recordo l’instant en què, boli en mà i sonant a una bona dosi de volum el programa de Mark Whitby per a Dandelion Radio, vaig anotar a la llibreta el nom de The Pocket Gods. Vaig escoltar una cançó d’ells i immediatament vaig apuntar el seu nom al meu bloc de notes. Era Perfect Blue. Era Perfect Blue.

Fa uns dies obro el correu de l’Apartament18, i quina és la meva sorpresa, un mail de Mark Lee. A primera vista, podria pensar en què algú situat al sudest asiàtic m’intentava convèncer de què m’havien tocat no-se-quants milions de lliures en un joc de loteria. O que m’intentava vendre metanfetamines a bon preu. O viagra vietnamita.

Doncs no. Mark Lee és el líder de Pockets Gods. Havia conegut l’Apartament18, li havia entusiasmat (tot i dir que no entenia res) i em demanava si podia escriure alguna cosa sobre l’últim disc de la seva banda, els Pocket Gods, ja que havien tret un recopilatori, titulat Weird Shit-The Life And Times Of A Pocket God (Nub Country records, 2011) que servirà per a acompanyar el llibre autobiogràfic que ell mateix ha escrit sobre el moviment lo-fi. No us podeu imaginar el que em va passar pel cap. O si. Joder, los putos Pocket Gods van ser una de les bandes a les que John Peel, en els seus últims dies, havia donat recolzament i que fins i tot va deixar anotats a la seva autobiografia inacabada. Ara si que no us podeu imaginar el que em passa pel cap.

Una banda que sona a Comet Gain, a The Fall, a Subway Sect…necessiteu més? Tota la tradició de l’indie, guitarres i melodies que et fan posar la pell de gallina, lletres dels problemes corrents, dup-dup-dups, la-la-las i  oh-oh-ohs….en serio, que necessiteu més?

Si l’any passat van ser The War Crimes qui van posar la BSO de l’Apartament18 amb la increible “Stillness Beckons”, avui ja puc anunciar que “Perfect Blue” és la BSO de l’Apartament18 per aquest 2011.

Gratitud màxima.

Interludi

Un bon interludi per reordenar les idees de l’Apartament18, inaugurar el Petit Comitè (de qui ja us en parlaré més endavant i en sentireu a parlar…) que ha donat per a molt: quantitats ingents de música sonant non-stop entre els tabics de l’A18, noves adquisicions, d’aquelles que fan caure la baba i, al ser estiu i com diu aquell, “qui no llegeix el triple a l’estiu és que alguna cosa no està fent bé”. Doncs jo alguna cosa estic fent, però no arribo al triple. Tot això m’ha portat a repensar l’apartat dedicat als llibres (que encara no he estrenat) i he decidit no parlar d’un llibre, sinó d’allò que m’ha passat per les mans recentment….a veure si puc fer-vos quatre línies dels llibres que més he gaudit aquests últims mesos (encapçalat per l’obra totèmica, iniciàtica, atemporal, malvada i apocalíptica de Miguel Noguera: Ultraviolencia, editada per la imprescindible Blackie Books).

També us deixo una nova mixtape, aquest cop feta en exclusiva per a l’Apartament18 per Kyle Bobby Dunn, canadenc que és tota una figura en el món del drone/ambient/modern classical i que deixa com a llegat totes les seves influències, una per una, com en les cintes de cassette d’abans (i d’ara…mmm….). Minutatge genèric per a disfrutar en uns bons auriculars de clàssica contemporània i algunes joies de classical indie.

Per últim, també podeu trobar l’últim podcast de l’A18, que porta per títol Sun Melanomano/août 2011 on deixo algunes de les referències que més m’estan marcant últimament. En definitiva, noves idees, discos, llibres i impulsos per continuar amb les portes de l’Apartament18 obertes de bat a bat .

Benvinguts al nou espai de l’Apartament18 / Welcome to the new site of l’Apartament18

Després d’uns dies (mesos?) d’inactivitat, reprenc amb il·lusions renovades el nou Apartament18. Necessitava ordenar les idees i fer un bloc més participatiu, i alhora, més personal. La qüestió és complicada, però penso que me’n sortiré. Com podeu comprovar, he inclòs 5 pàgines: Leit Motiv, lloc inamovible on explico que és poc o molt això de l’Apartament18; Bookshelf, on us aniré deixant ressenyes de llibres i còmics que m’agradin i tingui la necessitat de compartir; Favoritismes, on podreu trobar ressenyes “personals” sobre discos preferits (odiats i estimats) per gent afí a l’Apartament18; Mixtapes, un apartat per recuperar el format clàssic de la sessió en cinta de cassette -aquella que Nick Hornby emmarca perfectament en el seu llibre Alta Fidelitat i John Cusack ho banya de realisme a la pel·lícula- amb sessions exclusives per a l’Apartament18 de gent interessant i, per últim, la secció clàssica de l’A18 Your Records & You, on gent influent per a l’A18 contesta un qüestionari sobre la seva relació amb els discos i el fet de comprar i col·leccionar música.

A més de tot aixó, en la pàgina d’inici aniré deixant ressenyes petites, breus, incomòdes, banals, perfeccionades, discretes, absurdes, esplèndides i/o categòriques dels discos que més gaudeixo, d’ara i de sempre, i de les meves obsessions.

Espero que us agradi i no dubteu a participar-hi. Ja sabeu que els vostres missatges són benvinguts.

—————————————————————————————————

Hi!

Welcome back to l’Apartament18. A new site with a bunch of new material and sections: exclusive mixtapes, books, interviews and personal reviews of records that changed the life of anyone ever.

You can still check the old Apartament18 site, look bottom right.

Hope you like it and write me at apartament18@gmail.com !