NEV.ERA – Acuario EP (Lovethechaos, 2012)

Últimament escolto/llegeixo gent que es queixa de què hi ha certes novetats discogràfiques que recuperen el so IDM dels 90. Jo no m’ho acabo de creure massa, ja que els contextos ara són molt diferents. Penso que la música electrònica, i concretament la IDM, ja ha deixat de ser aquella música “experimental”: quantes converses no acabaven amb la coletilla de tal banda és ”música electrònica experimental”? Ai….Com tot, però, sempre hi haurà nous revisionistes del gènere i velles bandes que continuaran sobrevivint de glorioses etapes passades.

Però hi ha més. Ja que, com us deia, el context és diferent, ha canviat, la música electrònica, “l’experimental”, ha mutat i ho estar fent cada dia, amb devanejos que van cap a àmbits més opressius i obscurs i al mateix temps cap a altres connotacions més pop i brillants. Però el que realment perdura és aquesta ànima que de la música IDM. Alliberada de qualsevol experimentació, la IDM es reconeix ara molt més rica i estimulant. I aquí la pregunta: és la IDM, la d’abans revisada i la d’ara amb el nou context de l’electrònica, la música amb més ànima? Més “soul”? Més reconfortant, delicada i…complexa?

Preguntes a l’aire que troben resposta amb discos com aquest Acuario EP (Lovethechaos, 2012) de Nev.Era. 5 cançons de tall electrònic, melodies sublims i un efecte sobre l’oient aclaparador. Més enllà de la IDM, el productor Sergio Mesa proposa en aquest EP no una revisió de la música electrònica, sinó un aprofundiment, una búsqueda de sonoritats i emplaçaments que fan de l’escolta una experiència magnífica, tot relligant sons electrònics d’armonies desacomplexades. Un EP sublim que exemplifica perquè no és pot parlar de revisionisme actual en el món de la IDM. La IDM fou la gènesi, però encara hi ha molt de camí per recorre. I a tot això, una altre encert de LoveTheChaos. I van… 

ACID KICKS – Live At Silk City, Philadelphia 11.01.2012 / The Key Studio Sessions

Ja us vaig deixar a l’Apartament18 el single de debut de Acid Kicks, power-combo format per 3 baixos i un bateria, el Life Dreams, que era una autèntica passada de psych-rock brutalíssim. Per anar completant el tema, us deixo també un directe gravat al Silk City Dinner & Lounge de Filadèlfia el passat mes de gener, on presenten noves cançons i tot sona amb una potència increïble. Imagineu uns Wooden Shjips més terrenals o a uns Oneida en plena efervescència rockista, això són Acid Kicks. Aquestes gravacions formaran part d’un split cassette amb Far-Out Fangtooht (Siltbreeze), que s’editaran en breu.

I per altra banda, també han gravat la seva primera The Key Sessions als WXPN studios, i serà programada en directe per XPN2,una de les ràdios de referència de Filadèlfia. Aquestes gravacions també formaran part d’una split tape amb Spacin’ (Richie records). Tot plegat, fa goig veure com creixen les bandes des del minut 1. I l’Apartament18 aportant el seu petit granet d’arena en aquest inacabable desert.

THE CHASMS – vs Pete Jackson (Command To Destroy Records, 2011)

Després d’editar un disc increible l’any passat, ara The Chasms han tornat als seus origens en una meravellosa sessió per al programa de Pete Jackson -si, el mateix programa de Dandelion Radio on els vaig poder escoltar per primera vegada i que em vaig quedar amb la boca oberta- anomenat vs Pete Jackson (Command To Destroy records, 2011). Sonen amb un directe immens, amb un poder absolut sobre el caos generat pel feedback desajustat i escandalós d’unes guitarres pertorbades guiades per una bateria marcial que marca un ritme constant i impertorbable.

Cada dia més experimentats amb el controldel so desbocat, The Chasms és una banda imprescindible per a l’Apartament18. I gràcies també  a gent com Pete Jackson i Dandelion Radio per programar la seva música, música captivadora en el sentit més ampli de la paraula.

Segur que als patges reials, aproximant-se a l’Apartament18, ja els hi estan sagnant les orelles.

GIRLS OF PORN – Party Chicken (Lo-Fi Kabuki records, 2011)

No hi ha millor manera de treure’s del damunt una mala notícia (la precedent i relativa al tancament de Cd.Drome) que fer-ho amb més música. I no hi ha millor música per a moments així que el punk-noise d’aquesta banda Nova York, Girls Of Porn, que ha tingut la gentilesa d’enviar-nos 2 singles de 7” a l’Apartament18, entre els quals es troba aquest brutalíssim Party Chicken (Lo-Fi Kabuki records, 2011), una bofetada de punk rock lisègic, de mala llet, amb melodies que els apropen al rock&roll més ferèstec. 4 cançons amb guitarres trencadisses, ritmes endimoniats i veus que semblen sortides d’una serralleria metàl·lica en ple boom de la construcció.Com uns Big Black passats pel tamís noise del punk alemany. Una autèntica i agradable escopinada de punk rock a la cara de l’oient.

Thanks to Josh Coletto and all the band for send me the singles!!! Hope to see you soon here!!!!

ARBORETUS – Soundscape De Nostalgia EP (Hawk Moon records, 2011)

Ja fa uns dies que tinc pendent de ressenyar aquest EP de debut de Arboretus, titulat Soundscape De Nostalgia (Hawk Moon records, 2011) i la veritat és que és un dels millors EPs de debut d’ambient/drone amb guitarres -de textures contemplatives, continues i basculants, amb veus fantasmagòriques que s’amaguen al finalitzar cadascuna de les cançons- que he escoltat en els últims temps. Em recorda a les composicions més relaxades de Noveller i molt emparentat amb la vessant més màgica i abismal de Taylor Deupree, també està molt en sintonia amb un disc que fa un temps que us vaig deixar per aquí, el de Sansyou. Un debut excel·lent i un segell a tenir molt en compte.