GIRLS OF PORN – Party Chicken (Lo-Fi Kabuki records, 2011)

No hi ha millor manera de treure’s del damunt una mala notícia (la precedent i relativa al tancament de Cd.Drome) que fer-ho amb més música. I no hi ha millor música per a moments així que el punk-noise d’aquesta banda Nova York, Girls Of Porn, que ha tingut la gentilesa d’enviar-nos 2 singles de 7” a l’Apartament18, entre els quals es troba aquest brutalíssim Party Chicken (Lo-Fi Kabuki records, 2011), una bofetada de punk rock lisègic, de mala llet, amb melodies que els apropen al rock&roll més ferèstec. 4 cançons amb guitarres trencadisses, ritmes endimoniats i veus que semblen sortides d’una serralleria metàl·lica en ple boom de la construcció.Com uns Big Black passats pel tamís noise del punk alemany. Una autèntica i agradable escopinada de punk rock a la cara de l’oient.

Thanks to Josh Coletto and all the band for send me the singles!!! Hope to see you soon here!!!!

DOBLE PLETINA

Els que seguiu l’Apartament18 ja sabreu de la devoció que tinc pels singles de 7”, tant físicament, com en format (ejem) digital. Ja fa uns dies que l’A18 rebossa pop pels quatre costats: l’últim disc de The Bats és pop total, atemporal, els discos de Still Corners i Youth Lagoon són quasi-perfectes i estan en mode repeat a l’estèreo…però res s’assembla al pop que gira a 45 rpm, aquell pop de la millor tradició Young Marble Giants i The Go Betweens (tots d’empeus!) que s’han tret de la màniga Doble Pletina, banda de pop total amb aquell regust anyenc que traspua pels quatre costats la delicadesa de les melodies sublims, els cors celestials i unes lletres que s’estampen de front al subconscient que les fan inolvidables des del primer moment que les escoltes.

Aquí us deixo els dos singles que tenen, els meravellosos Cruzo Los Dedos/Artista Revelación (Discos de Kirlian, 2011) i Música Para Cerrar Las Discotecas/Eso Hacíamos (Discos Garibaldi, 2011). També us deixo un enllaç a l’agotadíssim recull de maquetes Para Que Negarlo, Si Se Puede Demostrar (Annika, 2011).

Doble Pletina són pop perfecte. D’aquelles bandes que et fan sentir orgullós de la música.

ACID KICKS – Life Dreams 7”

Quan arriben coses com aquesta a les meves mans, us puc assegurar que només penso en postejar-les al més aviat possible. I més si et diuen que tot el punk-rock que surt pels altaveus de l’Apartament 18 és d’un quartet format per tres baixos i un bateria. Acid Kicks són de Filadèlfia i tenen ben afilada la punta de llança del rock amb més feedback, adobat amb una classe d’spoken-word molt a la Nick Cave, però més obscur, que molts cops em recorden a les bandes del pust-punk anglès post-Factory.

Una maquinària a 7.000 voltes per minut que pren a parts iguals el rock més metronòmic i el shoegaze més clàssic (si, d’aquelles bandes com Chapterhouse o Swervedriver) i que presenta en format de 7 polçades la seva primera referència, aquest Life Dreams. A tenir en compte.